Des de la més remota antiguitat, els habitants de les costes del Mediterrani han estat famosos per la seva habilitat en l’elaboració dels productes de la pesca.
Durant l’Imperi romà molts establiments es dedicaven a la producció de conserves de peix, que s’enviaven a les ciutats romanes per plaer dels consumidors benestants. El producte més cèlebre era el garum, una salsa preparada amb les vísceres dels peixos que es feia servir per amanir els plats, barrejada amb oli, vi, vinagre o aigua.
Una altra font molt important de negoci han estat les almadraves, xarxes que es tendien dins de la mar, subjectes per dotzenes d’àncores, que conduïen les tonyines migrants cap a unes trampes.
Gravat d’una almadrava de perfil.
Sánez Reguart, Volum I, Làmina VIII, P.68.
En aquest mapa preparat per la historiadora Judit Vidal Bonavila estan assenyalades algunes de les almadraves més importants.
Mapa de les almadraves de la costa del Mediterrani.
L’aprofitament del mar en els Segles XVI i XVII. Judit Vidal Bonavila.
En els anys 70, encara es podien veure a Zahara de los Atunes centenars d’àncores de ferro alineades a les platges, esperant el moment de ser utilitzades per a l’estesa d’una almadrava.
Abans que la memòria històrica d’aquesta tecnologia mil·lenària es perdi, la Fundació Aurora explicarà a nens i joves aquest art de pesca, la qual cosa també ens permetrà introduir-los en alguns conceptes tècnics. Motivarem els historiadors i tota la gent del mar perquè en els llocs on es va estendre una almadrava, s’erigeixin petits museus destinats especialment a les visites de nens i joves i a recordar els temps pretèrits viscuts pels seus avantpassats.
