Quan Anita, la nostra narradora, era molt jove, va viure uns anys al barri de La Barceloneta, a Barcelona.
Encara recorda l’angoixa de la seva mare en aquells dies grisos de llevant, en omplir-se de sobte, el mar d’immenses onades coronades d’escuma.
Llavors, les dones dels pescadors anaven fins a la platja o a l’escullera del port amb els seus fillets, algun en braços encara mamant, i escrutaven inútilment amb ulls humits la boirina que s’aixecava sobre les aigües, buscant la barca dels seus marits que ja mai més tornarien.
La seva mare, dona piadosa, els portava un cistell de menjar, tractant d’alleujar la fam i les penes d’aquelles vídues i orfes, després de moltes hores d’inútil espera.
Petites embarcacions, nombroses de rem, eren engolides pel temporal fins a les profunditats abissals.
Poques vegades les aigües tornaven els cossos dels pescadors difunts. Una vella llegenda explica que en el fons del mar té el seu palau d’or i brillants la seva Reina, qui protegeix i té cura de les restes dels vaixells que van naufragar i s’hi quedaran allà fins a la Fi dels Dies.
Els creients diuen que aquesta dona és la Stella Maris, o la Verge del Carme, o Notre-Dame de la Garde a Marsella.
A tots els pobles mariners fan festes i processons en honor a la Verge protectora dels mariners i pescadors.
A les velles ermites i esglésies encara hi podem trobar els exvots, petits quadres o reproduccions de vaixells que els mariners salvats de terribles perills portaven en honor a la seva protectora.
En la col·lecció de la Fundació Aurora tenim aquest exvot que en el seu moment lliurarem a un museu per què el guardi.
Buscarem finançament per tal que tots els nens de 7 i 8 anys rebin a la seva escola una reproducció d’aquest bonic llaüt. En muntar-lo aprendran a fer els nusos mariners i com eren els vells vaixells.
També comprendran el valor de tots aquells Herois que van gosar enfrontar-se amb les tempestes per tal de portar aliment pel poble, i fer minsos diners per tirar endavant les seves pobres famílies.
